Recinte emmurallat d'Hostalric

 

De l’antic recinte emmurallat d'Hostalric se’n conserva l’urbanisme que segueix el traçat del camí Ral (plaça dels Bous, carrer Major i plaça de la Vila), 10 torres medievals i 600 metres de muralla, que s’estén de la Plaça dels Bous fins la porta de Barcelona.

 

La muralla va ser construïda amb pedra basàltica extreta del turó del castell. La muralla és alta i acaba amb merlets quadrats. Darrera d’aquesta hi havia el camí de ronda que comunicava les torres. Les torres són cilíndriques i semicilíndriques i se’n conserven deu, incloses la del convent i la dels Frares , que formaven part d’un recinte exterior.

 

El conjunt emmurallat tenia quatre portes: el portal de Barcelona, enderrocat a principis de segle XX i reconstruït el 1969; el de Girona, situat a l’entrada del carrer Major; el dels Ollers, situat a la part extrema del carrer del Forn; i el de les Vinyes, al corredor del ferrocarril.

 

TORRES VISITABLES

 

Torre d’Ararà

Nom procedent de les cases a les quals estan adossades. El cognom hostalriquenc Ararà procedeix de temps molt remots. També és coneguda com a Torre de l’Homenatge o Torre de la Presó.

Considerada com la torre més noble de tot el recinte amb 22 metres d’alçada és la segona torre més alta. Està coronada per un joc de merlets molt bells i originals i d’ençà la darrera restauració (anys 90), es pot accedir al seu mirador.

Fins el 1933 va tenir un cos d’obra afegit al damunt, a l’interior del qual s’hi ubicava la presó. Inicialment va servir de vigilància i defensa.

 

Torre dels Frares

La Torre dels Frares és una de les construccions medievals més importants d’Hostalric, amb una alçada i un volum major respecte a la resta de les torres. La torre fa uns 33 metres d’alçada, té tres plantes museïtzades i un mirador. L’estructura es fonamenta sobre la roca, amb una base més ampla que el mur superior.

Cronològicament data del segle XIII i es troba fora del recinte emmurallat. Rep el seu nom del convent de Pares Mínims que tenia davant, l’actual ajuntament.

Pel que fa a les característiques constructives s’utilitzà la pedra basàltica de l’aflorament del castell i la calç extreta de les muntanyes del Montnegre.

Aquesta torre de defensa militar estava dividida en 3 plantes i una terrassa. La primera planta era la cisterna, la segona on estaven els soldats i la tercera el magatzem de queviures i armament.

Durant la Guerra del Francès va ser presa per l’enemic i la mateixa tropa del castell la va bombardejar. En els últims anys s’ha procedit a la seva restauració, museïtzació i adaptació de la terrassa com a mirador.

 

Torre del Convent

Torre que formava part d’un recinte de defensa exterior. Està situada en un angle del claustre del convent, d’aquí el seu nom. És una torre circular amb dos pisos interiors i d’alçada petita respecte a les altres torres. Sembla ser que mai va ser acabada del tot. Des de l’interior es poden veure les troneres que són les obertures per disparar els canons que vigilaven el camí.

Actualment hi ha una sala d’exposicions amb el nom de Benet Frigola, amb la voluntat d’homenatjar aquest hostalriquenc que des de principis dels anys 20, va desenvolupar la seva activitat professional com a fotògraf i va deixar un extens llegat per a les generacions posteriors, que ara s’exhibeix en part de la sala.

 

TORRES NO VISITABLES

 

La Torre de la Plaça dels Bous és la torre que marca l’inici de la muralla que s’estén fins la Torre de Barcelona. En aquesta torre, també anomenada Torre de Cal Doctor Riera havia estat adossada a la casa pel Sr. Riera, antic metge de la vila i governador del castell.

La Torre Tuies Negra, la Torre Caís, la Torre Arenas, la Torre Baylina, la Torre Cabrera i la Torre del Portal de Barcelona són les altres torres que configuren la muralla d’Hostalric.

La majoria de torres rebien el nom de la casa a la que estaven adossades.

 

D’entre les efemèrides més destacades, el tram de muralla de la Torre Plaça dels Bous a la Torre Tuies Negra s’hi edificaren a partir dels últims anys del s. XIX i, sobretot, a partir del 1902, terrats i obertures a les cases que hi estaven adossades.

 

PORTES MEDIEVALS

El conjunt emmurallat tenia quatre portes: el portal de Barcelona, enderrocat a principis de segle XX i reconstruït el 1969; el de Girona, situat a l’entrada del carrer Major; el dels Ollers, situat a la part extrema del carrer del Forn; i el de les Vinyes, al corredor del ferrocarril.

 

Portal de Barcelona

El Portal de Barcelona era una de les quatre entrades a la vila emmurallada. Com el seu nom indica donava pas al camí que venia de Barcelona. Just pel seu costat hi passava l’antic camí Ral. A principis dels segle XX va desaparèixer l’arcada original i al cap d’uns anys, al 1969, es va reconstruir una mica més endarrere d’on era originàriament. Igual que les muralles, també està construït amb pedra basàltica.

Aquesta és la porta més majestuosa del recinte.

 

Portal de les Hortes o dels Ollers

Aquest portal es troba a la part més antiga de la vila emmurallada i és l’únic dels quatre portals que es conserva tal i com era originàriament. Des d’aquest portal es connectava amb el camí del Ollers, que vorejava la muralla fins arribar a la Plaça dels Bous, i amb el camí que baixa a les hortes i al molí. Aquest es troba al capdavall del carrer del Forn. L’origen del nom d’aquest carrer deu respondre a l’existència d’un forn ara inutilitzat, que encara resta en una casa d’aquest carrer.

 

Portal de les Vinyes

Està situat al mig del corredor que comunica el carrer Major amb la carretera, antic camí Ral. Era una de les entrades a la vila, situada a la meitat de tot el recorregut de muralles que es conserva. Des d’aquest punt sortien els camins interurbans que comunicaven amb Massanes i Grions, on la majoria d’hostalriquencs hi tenien o manaven una vinya. D’ençà la construcció de la línia ferroviària (1863), el corredor on hi ha aquest portal va ser batejat amb el nom de la “calle del ferrocarril”, ja que des del mateix s’accedeix al camí de l’estació.

 

Portal de Girona

Porta situada a l’inici del carrer Major (plaça dels Bous) i que permetia l’accés a la vila des de Girona. Porta desapareguda.