Història del Castell d'Hostalric

Situat sobre un antic volcà, l’antic castell medieval dels vescomtes de Cabrera mantenia el control sobre el camí Ral, a mitja distància entre Girona i Barcelona. A partir del segle XVII aquest es començà a transformar per adaptar-se als nous temps i a les noves estratègies de defensa de l’època moderna. És per això, que tot i que actualment ens trobem amb una fortalesa, popularment es coneix com el Castell d’Hostalric.

Durant la Guerra dels Segadors es va començar a modernitzar les fortificacions de la vila i es van portar a terme les primeres obres de campanya, amb terraplens de terra i feixines que protegien el castell i les muralles medievals.

 

Les primeres obres de fortificació permanents van tenir lloc durant el 1712, a conseqüència de la Guerra de Successió. El disseny original de la fortificació moderna d’Hostalric va ser obra de Francisco de Santa Cruz, enginyer militar al servei de l’arxiduc Carles. Tot i el seu lliurament a les tropes de Felip V l’any 1713, durant el segle XVIII s’hi van fer importants obres de reforma, convertint aquesta plaça en la fortalesa militar que ha arribat fins els nostres dies. Les principals obres per a deixar en condicions d’ús la fortificació van ser entre 1794 i 1795, en el transcurs de la Guerra Gran.

 

Una de les característiques de la fortificació d’Hostalric és que es troba construïda sobre terreny irregular, i això es reflecteix en la seva peculiar forma. Els plantejaments i sistemes de construcció en fortificacions ubicades en lloc fàcils i planers eren simples i repetitius. En canvi a Hostalric, donada la configuració del terreny afegit a les possibilitats econòmiques del moment, a la perícia de l’enginyer i l’habilitat dels professionals constructors i mestres d’obra donava espai a una extensa varietat de solucions.

La seva galeria a prova de bomba és considerada com un dels espais més espectaculars del castell i un del més singulars de Catalunya.

 

 

Amb notable rellevància històrica durant la Guerra del Francès, fou una de les últimes places que abandonaren els francesos a l’estat espanyol.

Les guerres carlines del segle XIX no van tenir massa incidència a la població, tot i l’existència de la fortalesa, que va mantenir la seva condició militar durant tot aquest segle.

Convertit en plaça forta militar fins el 1929, a partir d’aquest any va caure en un progressiu deteriorament a causa del seu abandonament. Durant la Guerra Civil serví com a magatzem de munició i després de la guerra de refugi i habitatge de molts passants.

El 1963 el castell i les muralles van ser declarats Bé d’Interès Nacional i es va procedir a la restauració d’una part, sota el mecenatge de mans privades, el 1967 per a convertir-lo en restaurant.

L’any 2009 es va aprovar el Pla Director del Castell i es va proposar un pla d’actuacions per mantenir, conservar i rehabilitar el monument. Al 2015 s’inaugurava el Centre d’Interpretació del Castell i el 2016 finalitzava la concessió a mans privades que s’havia fet 50 anys enrere, quedant en desús el restaurant. Durant el 2018 es va redactar el Pla Estratègic del Castell d’Hostalric, que pretén definir els usos de tots els espais del castell durant els propers anys i convertir-lo en un referent en temes d’interpretació del patrimoni d’època moderna.