És un petit polvorí construït fora del recinte principal en el context de la Guerra Gran (1993-1795) . Al seu interior s’hi realitzaven les tasques de càrrega dels projectils explosius, bombes de morter, granades d’obús i altres enginys de guerra utilitzats a l’època.
Aquest és el primer polvorí amb què va comptar la fortalesa i va ser construït una vegada finalitzada la Guerra de Successió, entre a 1713-1715. El polvorí és l’edifici destinat a emmagatzemar la pólvora i altres materials explosius. Té capacitat per allotjar fins a un total de 25.000 quilos de pólvora i per això és l’edifici més fortificat de tot el castell, ja que una explosió del polvorí podria ser una fatalitat per la integritat de la fortalesa. El seu aspecte correspon al tradicional en aquest tipus d’instal·lacions, caracteritzat pels típics contraforts, unes petites ventilacions a les parets de l’edifici i el seu mur envoltant. Actualment manté la mateixa estructura i s’hi ha instal•lat un audiovisual per explicar-ne el seu ús i funcions.
El Portal de Carros, construït al segle XVIII, era la porta principal d’accés a l’interior de la fortalesa. El pont situat just al davant del portal tenia en els seus orígens un tram llevadís i fou construït per unir el camí cobert amb el revellí i la contraguàrdia i permetre-hi l’accés al trànsit rodat. Per tancar aquest espai fou construït aquest ampli portal que amb el temps va adquirir aquest nom. La defensa del pont es feia mitjançant les espitlleres situades a cada costat de la porta.
El Portal de Socors era originalment l’entrada principal a la fortalesa. Amb aquest nom es coneixen els accessos secundaris a una fortificació, destinats a rebre subministraments o reforços en cas de setge. Tot i estar en un dels llocs més resguardats, es va protegir amb un petit mig baluard. Quan el 1794 es va construir el Portal de Carros, aquest accés es va convertir en portal de socors.
El revellí és una construcció en forma de triangle situada davant del cos principal de la fortalesa i generalment a l’altra banda del fossat. Aquesta obra exterior tenia la funció de protegir el front tenallat i batre els sector més propers al fossat i al camí cobert. Amb la necessitat de donar un accés rodat al recinte fortificat s’integrà la construcció al cos principal de la fortalesa. En Paco, guia local d’Hostalric, et presenta l’espai. Visita’ns, en Paco t’espera per guiar-te pel Castell d’Hostalric!
Originalment a l’actual torre del rellotge funcionava un sistema de telegrafia òptica per rebre i emetre senyals. Entre el 1848 i el 1850 es tracen a Catalunya diversesl ínies per mantenir la comunicació de les guarnicions del país amb Barcelona. La línia que enllaça la ciutat Condal amb Girona passa per Hostalric i es dirigeix cap a Vic. Aquest sistema de transmissió va funcionar fins a 1862. Actualment la torre és utilitzada com a campanar del rellotge de la vila.
