Santa Bàrbara és la més petita de les construccions abaluartades de la fortalesa i l’única que pot ser pròpiament considerada com un baluard en sentit teòric i tradicional. Els baluards estan construïts amb un dels angles en punta cap a l’exterior de la fortalesa, de manera que els canons que els defensen permeten de batre un ampli front d’atac. Els baluards solien batejar-se amb noms de santes i sants. Santa Bàrbara és la patrona de l’arma d’artilleria.
El baluard és el gran protagonista de la fortificació moderna, atès que a partir d’aquest s’articula la fortalesa. Els baluards són obres constructives de forma pentagonal que sobresurten del cos principal. La seva funció bàsica era anular els angles morts que podien ocasionar altres construccions. Per això a tots ells hi havia garites de vigilància en el seu angle més agut i canoneres al seu volt. Quan en comptes de cinc, té quatre costats, rep el nom de semibaluard.
El Baluard Major és el de majors proporcions de la fortalesa. Podia contenir fins a onze canons de gran calibreitresmorters, sent un dels millors artillats del país a la seva època. Per mantenir-lo en servei necessitava uns setanta homes. Actualment gran part del baluardes troba en ruïnes, cosa que en dificulta el reconeixement respecte a l’edificació original. Des d’aquest punt són clarament visibles les columnes de pedra basàltica que mostren l’origen de l’antic castell medieval dels vescomtes de Cabrera, edificat sobre un antic volcà. Vols saber-ne més? La Carolin te’n fa un petit tastet. Visita’ns, la Carolin t’espera per guiar-te pel Castell d’Hostalric!
En totes les fortificacions, els patis d’armes eren els espais centrals a partir dels quals es distribuïen les dependències de la fortalesa. A més, al ser un espai ampli i a l’aire lliure, es convertia en una zona de formació i/o esbarjo pels soldats, també s’hi feien les cerimònies pròpies de la guarnició i a sota s’hi troba la principal i més gran cisterna de la fortalesa. El cavaller està edificat on antigament hi havia el castell medieval dels Cabrera. Per la seva situació dominant és l’element més important de la fortalesa i el seu espai es destinava a casernes per als oficials, magatzems, fleca, hospital, capella i habitatge del governador.
La provisió d’aigua ha estat sempre un dels més greus problemes per a qualsevol tipus de fortificació, sobretot en no existir cap font a l’interior. L’única solució eren les cisternes. Les aigües destinades al consum humà eren recollides per les cobertes dels teulats dels edificis. Pels altres usos, com per exemple abeurar els cavalls o refredar els canons, les aigües eren aprofitades, sempre que era possible, de les preses dels vials o dels fossats. El Castell d’Hostalric compta amb quatre cisternes. La única visitable es troba ubicada al terraplè del camí cobert i emmagatzemava les aigües de la pluja procedents del fossat. Tenia un accés exclusivament subterrani i els seus detalls constructius indiquen que fou construïda a cel obert, és a dir, abans de la conclusió del camí cobert. A l’actualitat, encara les aigües pluvials la mantenen plena. La cisterna s’emplenava de les aigües que es recollien al fossat mitjançant un sistema de conducció d’aigües que es trobava a l’interior de les parets. Actualment l’aigua que encara es recull a la cisterna, baixa per les escales.
Una contraguàrdia és una obra fortificada exterior formada per dues cares que formen angle edificada davant dels baluards per cobrir-ne els fronts. Igual que el revellí, aquesta contraguàrdia va ser concebuda per complir la funció d’obra defensiva exterior, però les nove snecessitats de donar un accés rodat a la fortalesa la van integrar al cos principal.
Edifici a la part interior de la contraguàrdia format per dues sales mig soterrades amb un petit annex per a l’oficial. El cos de guàrdia estava destinat a diferents usos, la nau posterior va servir com a polvorí provisional i la nau més propera al Portal de Carros s’habilità en dues plantes destinades a cos de guàrdia, calabós i dormitori de la tropa. Actualment s’hi ubica el centre d’interpretació amb un espai audiovisual i una maqueta interactiva del castell i és el punt de partida de la visita del castell.
La dent de serra és un tipus d’obra que apareix a la fortificació baluardada realitzada sobre terreny irregular. El seu ús s’explica per la dificultat de disposar d’espai suficient per a la col·locació dels baluards. Al centre de la dent de serra hi ha l’entrada a una doble galeria de volta que dóna accés a 2 poternes. Una condueix al fossat i l’altra al polvorí de mixtos. La rampa del cavaller dóna accés a la part més enlairada del castell i sota d’aquesta hi ha diferents estances i una antiga cisterna. L’Ana, guia local d’Hostalric, t’explica quines sensacions li transmet aquest espai. Visita’ns, l’Ana t’espera per guiar-te pel Castell d’Hostalric!
El fossat d’Hostalric va ser obert a la roca viva i envolta el castell en dues terceres parts. Era una dificultat més amb què es trobaven els atacants del castell, ja que un cop conquerit el camí cobert, que és l’actual carretera, havien de baixar al fossat i intentar escalar el mur. Cal remarcar que aquest era un fossat sec, ja que l’aigua que podia caure de la pluja era recollida a la cisterna del camí cobert.
Prop del polvorí principal s’obre l’àmplia galeria a prova de bomba, d’uns tres-cents metres de longitud , la qual consisteix la via principal de circulació entre la part baixa del recinte i el baluard Major. La galeria a prova de bomba garantia una circulació totalment a cobert, i s’hi van traslladar els serveis més vitals com la fleca o l’hospital, i fins i tot, algun allotjament de tropa durant els setges de la Fortalesa. Aquí és on durant la Guerra del Francès es va refugiar la guarnició de la fortalesa i uns veïns del poble, en total unes 1500 persones. La Maribel, guia local d’Hostalric, t’explica quines sensacions li transmet aquest espai. Visita’ns, l’Ana t’espera per guiar-te pel castell d’Hostalric!
