Categoria Punt d'interes: El Castell

La casamata de la Dent de Serra és una construcció militar fortificada destinada a protegir la tropa i l’artilleria dels atacs enemics. Gràcies a la seva estructura reforçada i a la seva ubicació estratègica dins el sistema defensiu del castell. Aquest tipus de casamata formava part del conjunt d’elements que convertien el Castell d’Hostalric en una fortificació moderna de gran valor estratègic. El seu nom, dent de serra, prové de la forma irregular i escalonada del terreny on s’assenta. Aquest espai també compte amb una cisterna, element clau per emmagatzemar l’aigua. La conservació i distribució de l’aigua potable era un dels maldecaps principals de les grans fortaleses, especialment en un període de setge. Avui, la casamata és un espai visitable que alberga l’adaptació historiogràfica de cinc espais en el context de la guerra del Francès (1810), on es mostren diferents aspectes de la vida quotidiana dels soldats a l’època, tals com la cambra dels soldats, cos de guàrdia i rebost, cambra de l’oficial i presó.

Santa Bàrbara és la més petita de les construccions abaluartades de la fortalesa i l’única que pot ser pròpiament considerada com un baluard en sentit teòric i tradicional. La seva planta té forma de pentàgon i el seu angle més agut es dirigeix cap a l’exterior. Habitualment en aquest extrem hi havia una garita de vigilància. Els baluards acostumaven a portar el nom de santes i sants. Santa Bàrbara és patrona de l’artilleria.

El baluard és el gran protagonista de la fortificació moderna, atès que a partir d’aquest s’articula la fortalesa. És una obra constructiva que sobresurt del cos principal de la fortalesa. Es situa generalment a les cantonades dels murs de cortina, com a punt fort de la defensa. Els baluards són obres constructives de forma pentagonal que sobresurten del cos principal. La seva funció bàsica era anular els angles morts que podien ocasionar altres construccions. Per això a tots ells hi havia garites de vigilància en el seu angle més agut i canoneres al seu volt. La forma del baluard és pentagonal, però quan per raons d’ubicació es construeix amb quatre costats en comptes de cinc, s’anomena semibaluard, com és el cas d’aquest, el semi baluard de Santa Tecla.

El Baluard Major és el de majors proporcions de la fortalesa. Podia contenir fins a onze canons de gran calibre i tres morters, sent un dels millors artillats del país a la seva època. Per mantenir-lo en servei necessitava uns setanta homes. Actualment gran part del baluardes troba en ruïnes, cosa que en dificulta el reconeixement respecte a l’edificació original. Des d’aquest punt són clarament visibles les columnes de pedra basàltica que mostren l’origen de l’antic castell medieval dels vescomtes de Cabrera, edificat sobre un antic volcà. Vols saber-ne més? La Carolin te’n fa un petit tastet. Visita’ns, la Carolin t’espera per guiar-te pel Castell d’Hostalric!

En totes les fortificacions, els patis d’armes eren els espais centrals a partir dels quals es distribuïen les dependències de la fortalesa. A més, al ser un espai ampli i a l’aire lliure, es convertia en una zona de formació i/o esbarjo pels soldats, també s’hi feien les cerimònies pròpies de la guarnició i a sota s’hi troba la principal i més gran cisterna de la fortalesa. El cavaller està edificat on antigament hi havia el castell medieval dels Cabrera. Per la seva situació dominant és l’element més important de la fortalesa i el seu espai es destinava a casernes per als oficials, magatzems, fleca, hospital, capella i habitatge del governador.

La provisió d’aigua ha estat sempre un dels més greus problemes per a qualsevol tipus de fortificació, sobretot en no existir cap font a l’interior. L’única solució eren les cisternes. Les aigües destinades al consum humà eren recollides per les cobertes dels teulats dels edificis. Pels altres usos, com per exemple abeurar els cavalls o refredar els canons, les aigües eren aprofitades, sempre que era possible, de les preses dels vials o dels fossats. El Castell d’Hostalric compta amb quatre cisternes. La única visitable es troba ubicada al terraplè del camí cobert i emmagatzemava les aigües de la pluja procedents del fossat. Tenia un accés exclusivament subterrani i els seus detalls constructius indiquen que fou construïda a cel obert, és a dir, abans de la conclusió del camí cobert. A l’actualitat, encara les aigües pluvials la mantenen plena. La cisterna s’emplenava de les aigües que es recollien al fossat mitjançant un sistema de conducció d’aigües que es trobava a l’interior de les parets. Actualment l’aigua que encara es recull a la cisterna, baixa per les escales.

Una contraguàrdia és una obra fortificada exterior formada per dues cares que formen un angle davant dels baluards per cobrir-ne els fronts i incrementar en general la capacitat defensiva de tot el conjunt fortificat. Com en el cas del revellí, les noves necessitats de donar un accés rodat a la fortalesa la van integrar al cos principal.

Edifici a la part interior de la contraguàrdia format per dues sales mig soterrades amb un petit annex per a l’oficial. El cos de guàrdia estava destinat a diferents usos, la nau posterior va servir com a polvorí provisional i la nau més propera al Portal de Carros s’habilità en dues plantes destinades a cos de guàrdia, calabós i dormitori de la tropa. Actualment s’hi ubica el centre d’interpretació amb un espai audiovisual i una maqueta interactiva del castell i és el punt de partida de la visita del castell.

La dent de serra és un tipus d’obra que apareix a la fortificació baluardada realitzada sobre terreny irregular. El seu ús s’explica per la dificultat de disposar d’espai suficient per a la col·locació dels baluards. Al centre de la dent de serra hi ha l’entrada a una doble galeria de volta que dóna accés a 2 poternes. Una condueix al fossat i l’altra al polvorí de mixtos. La rampa del cavaller dóna accés a la part més enlairada del castell i sota d’aquesta hi ha diferents estances i una antiga cisterna. L’Ana, guia local d’Hostalric, t’explica quines sensacions li transmet aquest espai. Visita’ns, l’Ana t’espera per guiar-te pel Castell d’Hostalric!

El fossat d’Hostalric va ser excavat directament a la roca (obert a la roca viva) i envolta el castell en dues terceres parts. Cal remarcar que aquest era un fossat sec, ja que l’aigua que podia caure de la pluja era recollida a la cisterna del camí cobert. Tenia la funció de ser una barrera més per als atacants de la fortalesa, ja que hi havien de baixar i intentar escalar el mur oposat per accedir a l’interior del recinte fortificat. El fossat d’Hostalric va ser excavat directament a la roca i presenta un notable desnivell entre la seva part alta i la inferior.