Un dels càstigs per alguna falta a la disciplina militar era la reclusió. Aquest espai on us trobeu va ser durant dècades la presó de la fortalesa d’Hostalric. La reclusió era només una de les maneres de reprendre al soldat. Cap al 1800, els càstigs corporals eren comuns a molts exèrcits i ho van seguir sent durant el segle XIX.
N’és una mostra el reglament disciplinari español:
“P. El que en dicho parage roba el valor de 50 hasta 200 reales vellon?
R. Sufrirá la pena de 10 años de presidio, y 6 carreras de Baquetas por 200 hombres.” (Prontuario, pàg.59)
Les “carreres de baquetes” consistien en passar corrents entre dues fileres de soldats que, amb les baquetes del fusell, fuetejaven el condemnat.
Els càstigs corporals no existien a l’exèrcit francès. Els condemnats eren empresonats o havien de fer treballs forçats. Els calabossos estaven regulats, havent-hi espais separats per oficials, sots-oficials i tropa. També les condicions de vida dels arrestats estaven reglamentades.
Els presoners eren en primer lloc soldats de la guarnició. Però en temps de guerra també es va utilitzar per empresonar enemics, com va ser el cas de la Segona Guerra Carlina, en la que el 1848 hi va ser reclòs i afusellat el cabdill carlí Miquel Pujol.
Tot i que era bàsicament d’ús militar —ja que l’ajuntament disposava de la seva pròpia presó—, amb el temps l’exèrcit també va assumir funcions d’ordre públic i no es pot descartar que l’espai fos utilitzat per a civils.
A començaments del segle XX, la fortalesa disposava d’una guarnició tan reduïda que els ciutadans d’Hostalric van finançar la construcció de la caserna de la Guàrdia Civil, que va passar a fer-se càrrec de l’ordre públic.
De gran interès testimonial és el grafit a llapis que es conserva al brancal dret de la porta:
