Es té constància que al s. XII hi havia un castell sobre un turó basàltic que controlava el pas entre Girona i Barcelona a través del camí ral.
Aquest castell va ser el nucli al voltant del qual es va desenvolupar la vila, fundada pel vescomte Guerau VI de Cabrera el 1243. La vila va créixer protegida per la muralla i el castell fins esdevenir la capital administrativa del vescomtat de Cabrera, un punt clau pel control territorial i les vies de comunicació de la comarca. Per accedir al castell des de la vila calia passar tres portes, cada qual amb les seves obres defensives.
Tant la vila com el castell van patir setges i reformes deguts a diferents conflictes, però va ser durant la guerra de Successió que la necessitat d’adaptar-se a les noves formes de guerra va portar a la transformació del castell medieval en una fortalesa abaluartada. Entre el 1712 i el 1713, en el context de la guerra de Successió, es van iniciar les primeres obres de la fortalesa moderna sota el disseny de l’enginyer Francisco de Santa Cruz, consolidant el seu paper com a plaça forta militar al s. XVIII. Però va ser entre el 1794 i el 1795, en el transcurs de la guerra Gran, que es van finalitzar les obres per a deixar la fortalesa en condicions d’ús.
