Hostalric, capital del vescomtat de Cabrera
Hostalric, el govern d'un territori medieval
El vescomtat de Cabrera era una senyoria feudal molt important que formava part dels territoris de la Corona catalanoaragonesa. S’estenia des de les boscoses muntanyes del Montseny, les Guilleries i el Collsacabra fins a la mar Mediterrània, amb el centre situat a l’actual comarca de la Selva.
El territori del vescomtat tenia formes de govern pròpies, centralitzades a la vila emmurallada d’Hostalric. El context geoestratègic de la vila d’Hostalric l’afavorí de manera molt important el seu auge com a capitalitat vescomtal. La vila començà a singularitzar-se a partir del segle XIII i, durant la centúria següent, consolidà i augmentà aquesta posició preeminent en termes de capitalitat vescomtal. La població centralitzarà bona part de l’alta administració i principal tribunal judicial del territori familiar Cabrera. Serà clau la figura dels agents de poder al servei dels vescomtes, que feien efectiva la governabilitat del territori. Hi havia la notaria pública, l’escrivania i la cort judicial, i hi residien el procurador general i el clavari. Per exemple, destacà el notari d’Hostalric Pere de Santantoni, que fou notari públic, jutge ordinari i procurador general de tot el vescomtat al segle XIV. També acollia un hospital, diversos hostals i fins i tot una petita comunitat jueva.
Amb l'objectiu de posar en valor el patrimoni material i immaterial del Vescomtat de Cabrera, el Consell Comarcal de la Selva ha creat el producte turístic cultural La Ruta dels Cabrera. S'estructura en 4 rutes temàtiques (la miliar, l'administrativa, la religiosa i la comercial), essent Hostalric protagonista principal de la ruta administrativa. Feu un tour virtual pel llegat patrimonial del vescomtat.
El patrimoni
La muralla medieval
Hostalric apareix a la documentació l’any 1106 com a Ostalrico o Quota. No obstant això, desconeixem si en aquella època la població ja tenia muralla. A la centúria següent el rei Jaume I el Conqueridor atorgà al vescomte Guerau V de Cabrera la llicència per a celebrar mercat a la vila i entre els anys 1242 i 1243 es signà la carta de poblament d’Hostalric. Per tant, l’estructura defensiva que encara veiem avui dia molt possiblement té l’origen entre els segles XIII i XIV. Es conserven sis-cents metres lineals de muralles fortificades amb vuit torres, a més del portal de les Hortes (l’únic portal de la muralla conservat en estat original), el Portal de Barcelona (reconstruït) i a fora muralla la Torre dels Frares i la Torre del Convent.
La Torre dels Frares
S’anomena així perquè a l’edifici del davant, on avui hi ha l’Ajuntament, antigament hi havia el convent dels frares mínims de l’orde de Sant Francesc de Paula. La torre es va construir al segle XIII i és l’element defensiu més alt de la vila d’Hostalric, amb trenta-tres metres d’altura. Té tres pisos i l’accés original es situava a la primera planta, sense escala fixa, per tenir una millor defensa. La part més alta estava coronada per un magnífic matacà corredor del qual encara queden restes, tot i que durant la Guerra del Francès (1810) degut a un bombardeig s’esfondrà un bon tros de la part superior de la torre. Actualment les tres plantes són visitables i acullen una exposició permanent sobre Hostalric medieval i la guerra del Francès. Per facilitar l’ascensió hi trobareu un ascensor per arribar al mirador de la terrassa.
El castell
Es té constància que l’any 1145 ja existia un castell dalt del turó d’Hostalric, vinculada des dels inicis a la família vescomtal Cabrera. El castell estava ubicat al tram central del camí reial entre Barcelona i Girona, i tenia, per tant, un gran valor estratègic. A partir del segle XVII i especialment durant el segle XVIII, l’antic castell medieval va quedar completament alterat amb les grans reformes arquitectòniques per a adaptar-lo al potent desenvolupament de l’artilleria de pólvora. Així doncs, avui dia resten visibles pocs vestigis del castell medieval, com podrien ser les façanes nord i sud de l’edifici principal, una cisterna d’aquesta època en el seu interior, així com, altres elements arquitectònics menors.
La cova del Relliguer
La cova del Relliguer és una galeria subterrània excavada a la gresa de la falda del castell. L’entrada es troba al recinte medieval, en un sector molt proper a un dels seus accessos més importants (portal de Barcelona) i també al camí fortificat d’origen medieval que connecta el poble amb la fortalesa (antic castell). Es tracta d’un hipogeu de vint-i-sis metres de recorregut descendent que condueix a una petita sala situada a sis metres de profunditat. Podria tractar-se d’un hipogeu utilitzat com a refugi i amagatall en èpoques de perill o d’una galeria relacionada amb la fortificació del turó.
