Castell
Cisterna
La provisió d’aigua ha estat sempre un dels més greus problemes per a qualsevol tipus de fortificació, sobretot en no existir cap font a l’interior. L’única solució eren les cisternes. Les aigües destinades al consum humà eren recollides per les cobertes dels teulats dels edificis. Pels altres usos, com per exemple abeurar els cavalls o refredar els canons, les aigües eren aprofitades, sempre que era possible, de les preses dels…
Contraguà rdia
Una contraguà rdia és una obra fortificada exterior formada per dues cares que formen angle edificada davant dels baluards per cobrir-ne els fronts. Igual que el revellÃ, aquesta contraguà rdia va ser concebuda per complir la funció d'obra defensiva exterior, però les nove snecessitats de donar un accés rodat a la fortalesa la van integrar al cos principal.…
Baluard de Santa BÃ rbara
Santa Bà rbara és la més petita de les construccions abaluartades de la fortalesa i l'única que pot ser pròpiament considerada com un baluard en sentit teòric i tradicional. Els baluards estan construïts amb un dels angles en punta cap a l'exterior de la fortalesa, de manera que els canons que els defensen permeten de batre un ampli front d'atac. Els baluards solien batejar-se amb noms de santes i sants. Santa Bà rbara és la patrona de l 
Baluard Major
El Baluard Major és el de majors proporcions de la fortalesa. Podia contenir fins a onze canons de gran calibreitresmorters, sent un dels millors artillats del paÃs a la seva època. Per mantenir-lo en servei necessitava uns setanta homes. Actualment gran part del baluardes troba en ruïnes, cosa que en dificulta el reconeixement respecte a l'edificació original. Des d'aquest punt són clarament visibles les columnes de pedra basà ltica que mo…
Torre del Rellotge
Originalment a l'actual torre del rellotge funcionava un sistema de telegrafia òptica per rebre i emetre senyals. Entre el 1848 i el 1850 es tracen a Catalunya diversesl Ãnies per mantenir la comunicació de les guarnicions del paÃs amb Barcelona. La lÃnia que enllaça la ciutat Condal amb Girona passa per Hostalric i es dirigeix cap a Vic. Aquest sistema de transmissió va funcionar fins a 1862. Actualment la torre és utilitzada com a campa…
Dent de serra
La dent de serra és un tipus d'obra que apareix a la fortificació baluardada realitzada sobre terreny irregular. El seu ús s'explica per la dificultat de disposar d'espai suficient per a la col·locació dels baluards. Al centre de la dent de serra hi ha l'entrada a una doble galeria de volta que dóna accés a 2 poternes. Una condueix al fossat i l'altra al polvorà de mixtos. La rampa del cavaller dóna accés a la part més enlairada del ca…
Visita virtual
Vols récorrer el castell des de casa? Creuar una galeria de 300m sense moure't de la cadira? Entrar a un magatzem de pólvora? Us convidem a fer una VISITA VIRTUAL pels espais principals del castell d'Hostalric a través de fotos panorà miques 360º. No et conformis només amb aquest tastet i visita'ns! Hi ha molt més per descobrir! …
Portal de carros
El Portal de Carros, construït al segle XVIII, era la porta principal d’accés a l’interior de la fortalesa. El pont situat just al davant del portal tenia en els seus orÃgens un tram llevadÃs i fou construït per unir el camà cobert amb el revellà i la contraguà rdia i permetre-hi l’accés al trà nsit rodat. Per tancar aquest espai fou construït aquest ampli portal que amb el temps va adquirir aquest nom. La defensa del pont es feia…
Fossat
El fossat d’Hostalric va ser obert a la roca viva i envolta el castell en dues terceres parts. Era una dificultat més amb què es trobaven els atacants del castell, ja que un cop conquerit el camà cobert, que és l’actual carretera, havien de baixar al fossat i intentar escalar el mur. Cal remarcar que aquest era un fossat sec, ja que l’aigua que podia caure de la pluja era recollida a la cisterna del camà cobert.…
Cos de guà rdia
Edifici a la part interior de la contraguà rdia format per dues sales mig soterrades amb un petit annex per a l’oficial. El cos de guà rdia estava destinat a diferents usos, la nau posterior va servir com a polvorà provisional i la nau més propera al Portal de Carros s’habilità en dues plantes destinades a cos de guà rdia, calabós i dormitori de la tropa. Actualment s’hi ubica el centre d’interpretació amb un espai audiovisual i una…
Baluard de Santa Tecla
El baluard és el gran protagonista de la fortificació moderna, atès que a partir d’aquest s’articula la fortalesa. Els baluards són obres constructives de forma pentagonal que sobresurten del cos principal. La seva funció bà sica era anular els angles morts que podien ocasionar altres construccions. Per això a tots ells hi havia garites de vigilà ncia en el seu angle més agut i canoneres al seu volt. Quan en comptes de cinc, té quatre…
Polvorà de mixtos
En aquest petit polvorà s’hi realitzaven les feines de cà rrega dels projectils explosius. Actualment forma part del Centre d’Interpretació de la Fortalesa. Situat fora del recinte principal va ser construït en temps de la Guerra Gran (1793-1795) per complir les tasques de cà rrega de materials explosius com bombes de morter, granades d’obús i altres enginys de guerra que s’usaven a l’època.…
Polvorà principal
Sobre el baluard de Santa Bà rbara tenim el primer polvorà amb què va comptar la fortalesa. Aquest polvorà fou construït un cop acabada la Guerra de Successió (1713-1715). Tenia capacitat per guardar fins un total de 25000 quilos de pólvora. Estava destinat a guardar la pólvora i els materials explosius del castell i tenia una estructura amb contraforts, unes petites ventilacions a les parets de l’edifici i un mur que l’envoltava. Actu…
Galeria a prova de bomba
Prop del polvorà principal s’obre l’à mplia galeria a prova de bomba, d’uns tres-cents metres de longitud , la qual consisteix la via principal de circulació entre la part baixa del recinte i el baluard Major. La galeria a prova de bomba garantia una circulació totalment a cobert, i s’hi van traslladar els serveis més vitals com la fleca o l’hospital, i fins i tot, algun allotjament de tropa durant els setges de la Fortalesa. AquÅ
RevellÃ
El revellà és una estructura defensiva triangular que, situada davant del cos de la fortificació principal, generalment a l’altra banda d’un fossat, tenia com a objectiu dividir la força de l’atacant i protegir els murs de cortina mitjançant els focs creuats. Aquestes construccions de forma triangular estaven situades fora del recinte principal de la fortificació. En Paco, guia local d'Hostalric, et presenta l'espai. Visita'ns, en P…
Portal dels Socors i Camà de la Vila
Aquest havia estat l’accés principal a la Fortalesa. Però amb la construcció del Portal de Carros aquest va passar a ser un accés secundari.El camà comunicava la vila emmurallada amb el castell. De fet, per accedir al castell des de la vila, calia passar també tres portes, cadascuna amb les seves obres defensives.…
Cavaller i Plaça d'armes
En totes les fortificacions, els patis d’armes eren els espais centrals a partir dels quals es distribuïen les dependències de la fortalesa. A més, al ser un espai ampli i a l’aire lliure, es convertia en una zona de formació i/o esbarjo pels soldats, també s’hi feien les cerimònies pròpies de la guarnició i a sota s’hi troba la principal i més gran cisterna de la fortalesa. El cavaller està edificat on antigament hi havia el c…
