Al 1810, els soldats espanyols tenien dret di\u00e0riament al \u201cpa de munici\u00f3\u201d per\u00f2 havien de pagar la resta dels aliments amb part del seu sou \u2013 uns 2 euros actuals per dia.<\/p>\n\n\n\n
Aconseguir o disposar de prou farina era doncs la principal necessitat per als intendents. Segons el manual d\u2019Intend\u00e8ncia de Tom\u00e1s Gonz\u00e1lez Carvajal, del 1809, el pa havia de ser ni massa bo ni massa dolent, ben cuit i que aliment\u00e9s for\u00e7a. Tant en el manual d\u2019intend\u00e8ncia espanyol com en el franc\u00e8s es dedica molta atenci\u00f3 al control de la bona qualitat del pa. L\u2019elaboraci\u00f3 es feia als mateixos aquarteraments o en els pobles per on passava l\u2019ex\u00e8rcit.<\/p>\n\n\n\n
En cas d\u2019escassetat, l\u2019autor del manual recomanava substituir-lo per galeta. Aquest tipus d\u2019aliment es feia amb aigua, farina i sal, sense llevat, amb una doble cuita per eliminar completament la humitat i permetre\u2019n l\u2019emmagatzemament per molt temps. Aquesta doble cuita origina el mot \u201cbescuit\u201d o cuit dues vegades. La major part dels ex\u00e8rcits van utilitzar aquest substitut del pa, tant a terra com a la marina.<\/p>\n\n\n\n
La resta d\u2019aliments, com ja hem dit, havien de ser comprats o aconseguits pels soldats. Els comerciants, pagesos o vilatans solien ser autoritzats a entrar als aquarteraments a vendre les seves viandes. Llegums i verdures, patates i arr\u00f2s, i rarament carn o cansalada, es cuinaven conjuntament amb els companys. Segons Gonz\u00e1lez Carvajal 2 unces (60 gr) de cansalada i 4 unces (120 gr) de \u201cmenestra\u201d (llegums, arr\u00f2s, etc) per cap, fan una escudella \u201cgrata i substanciosa\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Aquests aliments eren cuinats col\u00b7lectivament per les esquadres. Si eren de campanya o no disposaven de plats i bols, els soldats menjaven tots de l\u2019olla – el que els francesos denominen \u201c\u00e0 la gamelle\u201d, seguint un ordre rigor\u00f3s de proveir-se d\u2019una cullerada de guisat.<\/p>\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-1.png\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\nLa Intend\u00e8ncia es complicava for\u00e7a en temps de guerra o campanya. El transport de les grans quantitats d\u2019aliments, tant per als homes com pels cavalls era molt dificult\u00f3s i el prove\u00efment s\u2019havia d\u2019efectuar en gran mesura sobre el terreny. L\u2019intendent havia d\u2019informar-se pr\u00e8viament de les possibilitats que els pobles i ciutats per on es mouria l\u2019ex\u00e8rcit podien oferir. Un tracte just a la poblaci\u00f3, pagant per all\u00f2 que fos necessari, facilitava l\u2019estada de les tropes.<\/p>\n\n\n\n
Era freq\u00fcent que en campanya els soldats fossin hostatjats en cases particulars. En aquestos casos tenien dret a demanar:<\/p>\n\n\n\n
\u201cSolo cama, luz, agua, aceyte, vinagre, sal y asiento \u00e1 la lumbre.\u201d (Prontuario, pag. 9)<\/em><\/p>\n\n\n En campanya, calia proveir el soldat diferentment. Rebien el que denominaven etapa<\/em> que podr\u00edem comparar amb les racions de combat que distribueixen avui els ex\u00e8rcits. Si b\u00e9 en altres nacions, aquesta solia incloure carn i vi, Gonz\u00e1lez Carvajal ho desaconsella. Argumenta que la frugalitat del soldat espayol \u00e9s una de les seves virtuts i que l\u2019exc\u00e9s de vi tampoc \u00e9s convenient, per tant recomana mantenir el pa com a base, complementat per galetes, formatge i aiguardent en marxes for\u00e7ades o combat:<\/p>\n\n\n\n \u201cLas raciones son de \u00e1 quatro onzas en la galleta, de \u00e1 dos en el queso, y de \u00e1 dos en el aguardiente,…\u201d (Gonz\u00e1lez Carvajal, p\u00e0g. 42)<\/em><\/p>\n\n\n\n Naturalment, malgrat que estigu\u00e9s penat, els soldats intentaven \u201cenriquir\u201d la seva dieta amb el que podien arreplegar.<\/p>\n\n\n\n Una dada curiosa \u00e9s la introducci\u00f3, en aquella \u00e8poca, del gaspatxo com a aliment extraordinari prove\u00eft per l\u2019ex\u00e8rcit. Es feia b\u00e0sicament amb pa i vinagre.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u2019una vict\u00f2ria el general els recompensava amb carn i vi, pagats per l\u2019ex\u00e8rcit. Segur que els soldats ho preferien a qualsevol medalla!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “L’ex\u00e8rcit marxa sobre el seu est\u00f3mac“. Aquesta frase, que molts atribueixen al mateix Napole\u00f3, \u00e9s ben certa: alimentar a la tropa \u00e9s una de les necessitats m\u00e9s b\u00e0siques de qualsevol ex\u00e8rcit. Al 1810, els soldats espanyols tenien dret di\u00e0riament al \u201cpa de munici\u00f3\u201d per\u00f2 havien de pagar la resta dels aliments amb part del seu sou \u2013 uns 2 euros actuals per dia. Aconseguir o disposar de prou farina era doncs la principal necessitat per als intendents. Segons el manual d\u2019Intend\u00e8ncia de Tom\u00e1s Gonz\u00e1lez Carvajal, del 1809, el pa havia de ser ni massa bo ni massa dolent, ben cuit i que aliment\u00e9s for\u00e7a. Tant en el manual d\u2019intend\u00e8ncia espanyol com en el franc\u00e8s es dedica molta atenci\u00f3 al control de la bona qualitat del pa. L\u2019elaboraci\u00f3 es feia als mateixos aquarteraments o en els pobles per on passava l\u2019ex\u00e8rcit. En cas d\u2019escassetat, l\u2019autor del manual recomanava substituir-lo per galeta. Aquest tipus d\u2019aliment es feia amb aigua, farina i sal, sense llevat, amb una doble cuita per eliminar completament la humitat i permetre\u2019n l\u2019emmagatzemament per molt temps. Aquesta doble cuita origina el mot \u201cbescuit\u201d o cuit dues vegades. La major part dels ex\u00e8rcits van utilitzar aquest substitut del pa, tant a terra com a la marina. La resta d\u2019aliments, com ja hem dit, havien de ser comprats o aconseguits pels soldats. Els comerciants, pagesos o vilatans solien ser autoritzats a entrar als aquarteraments a vendre les seves viandes. Llegums i verdures, patates i arr\u00f2s, i rarament carn o cansalada, es cuinaven conjuntament amb els companys. Segons Gonz\u00e1lez Carvajal 2 unces (60 gr) de cansalada i 4 unces (120 gr) de \u201cmenestra\u201d (llegums, arr\u00f2s, etc) per cap, fan una escudella \u201cgrata i substanciosa\u201d. Aquests aliments eren cuinats col\u00b7lectivament per les esquadres. Si eren de campanya o no disposaven de plats i bols, els soldats menjaven tots de l\u2019olla – el que els francesos denominen \u201c\u00e0 la gamelle\u201d, seguint un ordre rigor\u00f3s de proveir-se d\u2019una cullerada de guisat. La Intend\u00e8ncia es complicava for\u00e7a en temps de guerra o campanya. El transport de les grans quantitats d\u2019aliments, tant per als homes com pels cavalls era molt dificult\u00f3s i el prove\u00efment s\u2019havia d\u2019efectuar en gran mesura sobre el terreny. L\u2019intendent havia d\u2019informar-se pr\u00e8viament de les possibilitats que els pobles i ciutats per on es mouria l\u2019ex\u00e8rcit podien oferir. Un tracte just a la poblaci\u00f3, pagant per all\u00f2 que fos necessari, facilitava l\u2019estada de les tropes. Era freq\u00fcent que en campanya els soldats fossin hostatjats en cases particulars. En aquestos casos tenien dret a demanar: \u201cSolo cama, luz, agua, aceyte, vinagre, sal y asiento \u00e1 la lumbre.\u201d (Prontuario, pag. 9) En campanya, calia proveir el soldat diferentment. Rebien el que denominaven etapa que podr\u00edem comparar amb les racions de combat que distribueixen avui els ex\u00e8rcits. Si b\u00e9 en altres nacions, aquesta solia incloure carn i vi, Gonz\u00e1lez Carvajal ho desaconsella. Argumenta que la frugalitat del soldat espayol \u00e9s una de les seves virtuts i que l\u2019exc\u00e9s de vi tampoc \u00e9s convenient, per tant recomana mantenir el pa com a base, complementat per galetes, formatge i aiguardent en marxes for\u00e7ades o combat: \u201cLas raciones son de \u00e1 quatro onzas en la galleta, de \u00e1 dos en el queso, y de \u00e1 dos en el aguardiente,…\u201d (Gonz\u00e1lez Carvajal, p\u00e0g. 42) Naturalment, malgrat que estigu\u00e9s penat, els soldats intentaven \u201cenriquir\u201d la seva dieta amb el que podien arreplegar. Una dada curiosa \u00e9s la introducci\u00f3, en aquella \u00e8poca, del gaspatxo com a aliment extraordinari prove\u00eft per l\u2019ex\u00e8rcit. Es feia b\u00e0sicament amb pa i vinagre. Despr\u00e9s d\u2019una vict\u00f2ria el general els recompensava amb carn i vi, pagats per l\u2019ex\u00e8rcit. Segur que els soldats ho preferien a qualsevol medalla!<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5911,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"class_list":["post-5865","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5865","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5865"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5865\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7029,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5865\/revisions\/7029"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5911"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5865"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-12.jpeg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n