![\"\"](\"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-2.jpeg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\nA Gran Bretanya, amb un ex\u00e8rcit majorit\u00e0riament professional, el nombre de soldats casats era superior. Els solters havien de rebre el consentiment del coronel per contraure matrimoni i les autoritzacions eren molt limitades. Les esposes rebien mitja raci\u00f3 i podien viure amb els seus marits i fills a la caserna, per\u00f2 compartint el mateix espai que tots els altres soldats de la companyia. Les dones dels soldats, al marge de les feines per a la seva fam\u00edlia, havien de rentar i cosir la roba dels sergents, i les d\u2019aquests, la dels oficials. Normalment tamb\u00e9 cosien i rentaven per a altres soldats a canvi d\u2019una petita compensaci\u00f3. Per a totes les dones, casar-se volia dir formar part del regiment, amb els avantatges, per\u00f2 tamb\u00e9 els inconvenients. L\u2019ordre jer\u00e0rquic militar, la disciplina, la falta de privacitat\u2026, les afectava a totes.<\/p>\n\n\n\n
En marxar a una campanya, el nombre d\u2019esposes admeses a embarcar amb el regiment era de 6 per companyia. A la resta se\u2019ls donava una petita quantitat per a qu\u00e8 poguessin tornar a les seves llars. Despr\u00e9s quedaven sense m\u00e9s ajuda. Per a les autoritzades, les condicions de vida eren tant o m\u00e9s dures que les dels soldats.<\/p>\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-4.jpeg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\nA Fran\u00e7a, un decret de 1793 i un altre del 1809, limitava la pres\u00e8ncia femenina a les dones enrolades com a vivandi\u00e8res<\/em> o cantini\u00e8res<\/em> i el seu nombre corresponia aproximadament a 1 dona per cada 170 homes. Eren considerades part de l\u2019ex\u00e8rcit i rebien una manutenci\u00f3. Se\u2019ls donava una placa o medalla acreditativa, amb un nombre i se\u2019n portava el registre. A l\u2019ex\u00e8rcit imperial solien ser la dona d\u2019algun sots-oficial. Es donava prefer\u00e8ncia a dones casades i amb homes pertanyents al regiment. En morir el marit solien mantenir la feina com a v\u00eddues regimentals.<\/p>\n\n\n\n Contr\u00e0riament, a Espanya les dones no eren acceptades com a part de l\u2019ex\u00e8rcit. Els soldats podien casar-se sols amb el consentiment dels seus superiors, si no volien inc\u00f3rrer en un delicte penat:<\/p>\n\n\n\n \u201cP. Qu\u00e9 pena tiene el Soldado que ha contraido obligacion de casarse sin permiso de su Xefe?<\/em><\/p>\n\n\n\n R. La de ser destinado \u00e1 uno de los Regimientos fixos de Or\u00e1n \u00f3 Ceuta , y servir en \u00e9l seis a\u00f1os.\u201d (Prontuario, p\u00e0g. 65)<\/em><\/p>\n\n\n\n Els governadors de pla\u00e7a tenien potestat per decidir si les esposes eren acceptades als aquarteraments per\u00f2 era molt rar. Probablement a Hostalric no ho foren.<\/p>\n\n\n\n En marxar els regiments a les campanyes, algunes dones seguien els seus homes sense autoritzaci\u00f3, per\u00f2 la majoria quedaven a casa esperant la poc probable arribada d\u2019ajuda econ\u00f2mica dels seus marits. Les v\u00eddues i filles dels caiguts rebien extraordin\u00e0riament alguna m\u00edsera pensi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n La majoria d\u2019ex\u00e8rcits arrossegaven darrera a homes i dones civils que oferien serveis a la tropa. Improvisades tavernes, sota entoldats o pallers, proporcionaven algun menjar de m\u00e9s o un got de vi o aiguardent amb qu\u00e8 oblidar les pen\u00faries de la guerra. Naturalment, la prostituci\u00f3 tamb\u00e9 n\u2019era part. Si b\u00e9 no era autoritzada, s\u00ed consentida per les autoritats.<\/p>\n\n\n\n Malauradament, com a totes les guerres, les dones hagueren de patir els excessos de les tropes enemigues i, fins i tot, de les amigues. Els ex\u00e8rcits prohibien aquest comportament t\u00e0citament, com reflecteix el manual espanyol:<\/p>\n\n\n \u201cP. Qu\u00e9 pena tiene el que forzare muger honrada , casada , viuda , \u00f3 doncella?<\/em> Per\u00f2 el control de les tropes, especialment despr\u00e9s d\u2019una sagnant batalla no era sempre possible o, tristament no era la primera prioritat dels comandaments. Els saqueigs i violacions van ser part dels desastres de la guerra.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 algunes dones s\u00ed que van participar de forma directa en el combat. Un exemple notori \u00e9s el de la Companyia de Santa B\u00e0rbara, una unitat de 200 dones que s\u2019organitz\u00e0 a Girona durant el setge del 1809, i que va participar proveint munici\u00f3 i socors als soldats. En altres casos, en altres poblacions sitiades, com ara Saragossa, si b\u00e9 no de forma tan organitzada, moltes dones van realitzar aquestes tasques d\u2019intend\u00e8ncia i auxili i, fins i tot, prengueren l\u2019arma d\u2019un caigut per defensar la seva llar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb l\u2019excepci\u00f3 dels tres primers anys de la Fran\u00e7a revolucion\u00e0ria, als ex\u00e8rcits les dones no eren admeses com a soldats i escassament com a acompanyants. Si ho eren, havien de fer-se valdre, cuinant, rentant i cosint roba i aconseguint aliments dels llocs per on passaven. A Gran Bretanya, amb un ex\u00e8rcit majorit\u00e0riament professional, el nombre de soldats casats era superior. Els solters havien de rebre el consentiment del coronel per contraure matrimoni i les autoritzacions eren molt limitades. Les esposes rebien mitja raci\u00f3 i podien viure amb els seus marits i fills a la caserna, per\u00f2 compartint el mateix espai que tots els altres soldats de la companyia. Les dones dels soldats, al marge de les feines per a la seva fam\u00edlia, havien de rentar i cosir la roba dels sergents, i les d\u2019aquests, la dels oficials. Normalment tamb\u00e9 cosien i rentaven per a altres soldats a canvi d\u2019una petita compensaci\u00f3. Per a totes les dones, casar-se volia dir formar part del regiment, amb els avantatges, per\u00f2 tamb\u00e9 els inconvenients. L\u2019ordre jer\u00e0rquic militar, la disciplina, la falta de privacitat\u2026, les afectava a totes. En marxar a una campanya, el nombre d\u2019esposes admeses a embarcar amb el regiment era de 6 per companyia. A la resta se\u2019ls donava una petita quantitat per a qu\u00e8 poguessin tornar a les seves llars. Despr\u00e9s quedaven sense m\u00e9s ajuda. Per a les autoritzades, les condicions de vida eren tant o m\u00e9s dures que les dels soldats. A Fran\u00e7a, un decret de 1793 i un altre del 1809, limitava la pres\u00e8ncia femenina a les dones enrolades com a vivandi\u00e8res o cantini\u00e8res i el seu nombre corresponia aproximadament a 1 dona per cada 170 homes. Eren considerades part de l\u2019ex\u00e8rcit i rebien una manutenci\u00f3. Se\u2019ls donava una placa o medalla acreditativa, amb un nombre i se\u2019n portava el registre. A l\u2019ex\u00e8rcit imperial solien ser la dona d\u2019algun sots-oficial. Es donava prefer\u00e8ncia a dones casades i amb homes pertanyents al regiment. En morir el marit solien mantenir la feina com a v\u00eddues regimentals. Contr\u00e0riament, a Espanya les dones no eren acceptades com a part de l\u2019ex\u00e8rcit. Els soldats podien casar-se sols amb el consentiment dels seus superiors, si no volien inc\u00f3rrer en un delicte penat: \u201cP. Qu\u00e9 pena tiene el Soldado que ha contraido obligacion de casarse sin permiso de su Xefe? R. La de ser destinado \u00e1 uno de los Regimientos fixos de Or\u00e1n \u00f3 Ceuta , y servir en \u00e9l seis a\u00f1os.\u201d (Prontuario, p\u00e0g. 65) Els governadors de pla\u00e7a tenien potestat per decidir si les esposes eren acceptades als aquarteraments per\u00f2 era molt rar. Probablement a Hostalric no ho foren. En marxar els regiments a les campanyes, algunes dones seguien els seus homes sense autoritzaci\u00f3, per\u00f2 la majoria quedaven a casa esperant la poc probable arribada d\u2019ajuda econ\u00f2mica dels seus marits. Les v\u00eddues i filles dels caiguts rebien extraordin\u00e0riament alguna m\u00edsera pensi\u00f3. La majoria d\u2019ex\u00e8rcits arrossegaven darrera a homes i dones civils que oferien serveis a la tropa. Improvisades tavernes, sota entoldats o pallers, proporcionaven algun menjar de m\u00e9s o un got de vi o aiguardent amb qu\u00e8 oblidar les pen\u00faries de la guerra. Naturalment, la prostituci\u00f3 tamb\u00e9 n\u2019era part. Si b\u00e9 no era autoritzada, s\u00ed consentida per les autoritats. Malauradament, com a totes les guerres, les dones hagueren de patir els excessos de les tropes enemigues i, fins i tot, de les amigues. Els ex\u00e8rcits prohibien aquest comportament t\u00e0citament, com reflecteix el manual espanyol: \u201cP. Qu\u00e9 pena tiene el que forzare muger honrada , casada , viuda , \u00f3 doncella?R. Ser\u00e1 pasado por las Armas.\u201d(Prontuario, p\u00e1g.65) Per\u00f2 el control de les tropes, especialment despr\u00e9s d\u2019una sagnant batalla no era sempre possible o, tristament no era la primera prioritat dels comandaments. Els saqueigs i violacions van ser part dels desastres de la guerra. Per\u00f2 algunes dones s\u00ed que van participar de forma directa en el combat. Un exemple notori \u00e9s el de la Companyia de Santa B\u00e0rbara, una unitat de 200 dones que s\u2019organitz\u00e0 a Girona durant el setge del 1809, i que va participar proveint munici\u00f3 i socors als soldats. En altres casos, en altres poblacions sitiades, com ara Saragossa, si b\u00e9 no de forma tan organitzada, moltes dones van realitzar aquestes tasques d\u2019intend\u00e8ncia i auxili i, fins i tot, prengueren l\u2019arma d\u2019un caigut per defensar la seva llar.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5917,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"class_list":["post-5858","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5858","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5858"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5858\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6867,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5858\/revisions\/6867"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5917"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5858"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-5.jpeg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n
R. Ser\u00e1 pasado por las Armas.\u201d<\/em>(Prontuario, p\u00e1g.65)<\/p>\n\n\n\n