![\"\"](\"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-11.jpeg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\nQui eren aquests soldats?<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019ex\u00e8rcit regular es nodria, des del segle XVIII, de les \u201cquintes\u201d i les lleves for\u00e7oses. Des del 1770 el servei militar esdev\u00e9 obligatori amb sortejos anuals per aconseguir el nombre de reclutes necessaris. A Catalunya i al Pa\u00eds Basc aquest sistema no es va acabar d\u2019implementar degut a la forta oposici\u00f3 de la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Al 1800, un ter\u00e7 dels soldats provenien de les \u201cquintes\u201d per\u00f2 la meitat eren voluntaris estrangers a sou i la resta es completava amb les lleves for\u00e7oses de rodamons, captaires i desocupats.<\/p>\n\n\n\n Els soldats rebien un sou, per\u00f2 d\u2019aquest se n\u2019havia de descomptar totes les despeses, restant finalment una m\u00edsera paga.<\/p>\n\n\n\n La guarnici\u00f3 d\u2019Hostalric vers el 1810 era composada per diversos regiments i unitats menors. Les m\u00e9s significatives eren el 2n Ter\u00e7 de Miquelets de Girona, el Regiment Ult\u00f2nia i el Regiment Iliberia, aquest darrer provinent de Granada. L\u2019Ult\u00f2nia i l\u2019Iliberia eren formats per soldats regulars. El Ter\u00e7, per voluntaris.<\/p>\n\n\n\n El Segon Ter\u00e7 de Miquelets de Girona<\/strong> es va formar el 15 de maig de 1808 amb voluntaris de la zona per iniciativa de la Junta de Defensa de Girona, que tamb\u00e9 els va uniformar i equipar.<\/p>\n\n\n\n El 20 de juny de 1808 la \u201cSuprema Junta de Gobierno del Principado de Catalu\u00f1a\u201d, reunida a Lleida va disposar la formaci\u00f3 d\u2019un ex\u00e8rcit actiu de 40.000 miquelets, cridant a incorporar-se, com a voluntaris, a tots el homes de 16 a 40 anys, sense excepci\u00f3 de condici\u00f3 i preferint els solters dels casats, i els vidus sense fills. (p\u00e0g.1<\/a>)<\/em>.\u00a0 Els reclutats tenien dret a l\u2019uniforme i equip i, en teoria, a una soldada de 4 rals de bitll\u00f3 i 2 lliures de pa diaris.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 la crida no va resultar com esperaven i es reclutaren poc m\u00e9s de la meitat dels efectius. A Girona s\u2019incorporaren 2.142 reclutes dels 5.911 amb que es preveia, repartint-se irregularment entre els tres Ter\u00e7os de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s complex aventurar xifres concretes del 2n Ter\u00e7 de Miquelets de Girona, per\u00f2 segons el \u201cInstituto de Historia y Cultura Militar\u201d, a primers de juny de 1808 compta amb una for\u00e7a de 1.019 homes, dividits en dos batallons. El 16 d\u2019octubre del mateix any, el 1r Batall\u00f3 forma part de la guarnici\u00f3 d\u2019Hostalric amb un \u201cjefe\u201d, 5 capitans, 21 subalterns, 31 sergents, 25 tambors i 456 caporals i soldats. Del 6 de maig al 12 de desembre de 1809 el Ter\u00e7 defens\u00e0 Girona fins la capitulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Aquests mateixos homes, amb moltes baixes, tamb\u00e9 defensaren la fortalesa d\u2019Hostalric fins el 12 de maig de 1810, en qu\u00e8 s\u2019escaparen del setge franc\u00e8s. Nom\u00e9s 138 aconseguiren arribar a Vic dos dies despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n Recreador del segon Ter\u00e7 de Miquelets de Girona<\/strong><\/p>\n\n\n\n El Regiment d\u2019Infanteria Ult\u00f2nia<\/strong> va ser una unitat militar professional formada en un principi majorit\u00e0riament per voluntaris irlandesos que va servir a l\u2019ex\u00e8rcit espanyol entre 1709 i 1818.<\/p>\n\n\n\n Va ser present a bona part de les guerres en les que Espanya va participar al segle XVIII, tant a Europa com a Ultramar. Les baixes per edat o en combat, aix\u00ed com l\u2019agregaci\u00f3 d\u2019altres unitats i les nombroses destinacions, van portar a una gradual disminuci\u00f3 de la proced\u00e8ncia irlandesa entre la tropa, malgrat que es va mantenir entre l\u2019oficialitat. Quan foren destinats el 1804 a Girona, eren pocs els soldats que entenien el ga\u00e8lic o l\u2019angl\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n Entre 1808 i 1810, els efectius del regiment eren molt redu\u00efts. Quan participaren a la defensa de Girona en els tres setges, devien constar d\u2019entre 300 i 400 soldats i foren la principal for\u00e7a regular d\u2019aquestes gestes.<\/p>\n\n\n\n El capit\u00e0 Daniel O\u2019Sullivan de l\u2019Ult\u00f2nia, apareix com a governador inter\u00ed de la fortalesa en documents signats per ell entre juny i desembre de 1808. Ell comand\u00e0 la defensa d\u2019Hostalric a finals de juliol de 1808, enfrontant-se amb un petit destacament del seu regiment (uns 180 homes), 31 peces d\u2019artilleria (amb 15 artillers i 110 servidors) i unitats de miquelets d\u2019Hostalric i Vic, a l\u2019atac d\u2019uns tres a quatre mil soldats francesos, amb artilleria i cavalleria.<\/p>\n\n\n\n El 1809, el coronel Enrique O\u2019Donnell, fou nomenat comandant del regiment, per\u00f2 no romangu\u00e9 a la fortalesa d\u2019Hostalric, ja que marx\u00e0 a aprovisionar l\u2019assetjada Girona i ja no va poder tornar. O\u2019Donnell esdevindr\u00e0 el capit\u00e0 general de Catalunya.<\/p>\n\n\n L\u00e0mina amb soldats i bandera del Regiment Ult\u00f2nia. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau. Col\u00b7lecci\u00f3 particular, Girona.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El Regiment d\u2019Infanteria Iliberia<\/strong> (nom rom\u00e0 de Granada) es va formar el 1808, amb part del Regiment de Granada i els Voluntarios de Ja\u00e9n, i el novembre del mateix any pass\u00e0 a l\u2019Ex\u00e8rcit de Catalunya. El 6 de setembre de 1809 arribaren a Hostalric, on el 2n batall\u00f3 va romandre com a guarnici\u00f3. El gener de 1810 comptava amb uns 2000 homes. El seu comandant, Juli\u00e1n Estrada esdevingu\u00e9 el governador militar de la pla\u00e7a i va comandar la defensa contra els francesos, aix\u00ed com l\u2019evacuaci\u00f3 final.<\/p>\n\n\n\n El dia 11 de maig, el mariscal franc\u00e8s Augerau els havia enviat un ultim\u00e0tum, oferint una capitulaci\u00f3 honrosa \u201ccom la de Girona\u201d, o ser passats tots per les armes. Estrada li va respondre:<\/p>\n\n\n\n “Senyor Mariscal: Agraeixo en nom de la guarnici\u00f3 la comparaci\u00f3 que us digneu fer-ne amb la de la immortal Girona. No obstant, no admeto les vostres proposicions, doncs no estic en termes de rendir-me. Juli\u00e1n de Estrada.”<\/em><\/p>\n\n\n\n La nit del 12 de maig de 1810, despr\u00e9s de 4 mesos de setge i heroica defensa de la fortalesa, sense subministrament d\u2019aigua i davant la impossibilitat de rebre refor\u00e7os, Estrada i aproximadament un miler dels seus soldats aconsegueixen escapar del setge. Els envoltaven uns 8.000 homes de Bonaparte. Estrada va dividir els seus soldats en tres grups, per augmentar les possibilitats d\u2019\u00e8xit. Per una banda, els ferits, que romangueren a la fortalesa, donant cobertura als companys. Per l\u2019altra dos contingents, que aconseguiren escapolir-se en un primer moment dels seus assetjadors. Els 400 homes que formaven el grup de rereguarda, aix\u00ed com el coronel Estrada -que va ser greument ferit,- caigueren presoners l\u2019endem\u00e0. Per\u00f2 el contingent d\u2019avantguarda, format per uns 700 soldats, aconseguiren arribar a Vic i unir-se a les forces de general O\u2019Donnell.<\/p>\n\n\n\n Al marge de les tres unitats detallades, va ser considerable el nombre d\u2019altres que passaren per Hostalric entre 1808 i 1810 tant d\u2019infanteria, com artilleria o cavalleria. Uns venien de lluny, com ara el Regiment d\u2019Infanteria de Santa Fe, els Voluntarios de Almansa, els Reials H\u00fasars de Granada o el Primer Regiment de Cavalleria Santiago. D\u2019altres de Catalunya, com el Batall\u00f3 de Voluntaris de Tarragona, o el Ter\u00e7 de Miquelets de Vic.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 en marxar les tropes espanyoles, la fortalesa no va quedar buida. Llavors va ser el torn dels soldats francesos i els seus aliats, que romandrien a Hostalric fins el 4 de juny de 1814. Altres ex\u00e8rcits, altres comandaments, per\u00f2, en definitiva, homes joves, lluny de casa i de la fam\u00edlia, lluitant en una guerra sagnant, com totes les guerres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u201c\u2026exponerse al sol, a la lluvia, nieves, vientos, humedades; padecer fr\u00edos excesivos; tener d\u00eda y noche los vestidos mojados; acalorarse hasta sudar, y enfriarse de repente; pasar toda la noche al raso; acostarse sobre la tie\u00adrra, o la sola paja, las m\u00e1s veces mojada; estar meses enteros sin desnu\u00addarse, ni dormir en cama; beber malas aguas, y peor vino; comer pan de mala calidad, de mal trigo, y mal amasado y cocido, carne corrompida, frutas y pescado de mala calidad; hacer marchas y otros ejercicios vio\u00adlentos \u2026 y todos padecer sustos continuos\u2026 Nada haya m\u00e1s perjudicial a la salud del hombre que pasar repentinamente de una vida regular, y de un trabajo moderado \u00e1 otra activa, laboriosa y no acostumbrada\u2026\u201d (Josep Anton Viader Payrachs, Girona 1810) Qui eren aquests soldats? L\u2019ex\u00e8rcit regular es nodria, des del segle XVIII, de les \u201cquintes\u201d i les lleves for\u00e7oses. Des del 1770 el servei militar esdev\u00e9 obligatori amb sortejos anuals per aconseguir el nombre de reclutes necessaris. A Catalunya i al Pa\u00eds Basc aquest sistema no es va acabar d\u2019implementar degut a la forta oposici\u00f3 de la poblaci\u00f3. Al 1800, un ter\u00e7 dels soldats provenien de les \u201cquintes\u201d per\u00f2 la meitat eren voluntaris estrangers a sou i la resta es completava amb les lleves for\u00e7oses de rodamons, captaires i desocupats. Els soldats rebien un sou, per\u00f2 d\u2019aquest se n\u2019havia de descomptar totes les despeses, restant finalment una m\u00edsera paga. La guarnici\u00f3 d\u2019Hostalric vers el 1810 era composada per diversos regiments i unitats menors. Les m\u00e9s significatives eren el 2n Ter\u00e7 de Miquelets de Girona, el Regiment Ult\u00f2nia i el Regiment Iliberia, aquest darrer provinent de Granada. L\u2019Ult\u00f2nia i l\u2019Iliberia eren formats per soldats regulars. El Ter\u00e7, per voluntaris. El Segon Ter\u00e7 de Miquelets de Girona es va formar el 15 de maig de 1808 amb voluntaris de la zona per iniciativa de la Junta de Defensa de Girona, que tamb\u00e9 els va uniformar i equipar. El 20 de juny de 1808 la \u201cSuprema Junta de Gobierno del Principado de Catalu\u00f1a\u201d, reunida a Lleida va disposar la formaci\u00f3 d\u2019un ex\u00e8rcit actiu de 40.000 miquelets, cridant a incorporar-se, com a voluntaris, a tots el homes de 16 a 40 anys, sense excepci\u00f3 de condici\u00f3 i preferint els solters dels casats, i els vidus sense fills. (p\u00e0g.1).\u00a0 Els reclutats tenien dret a l\u2019uniforme i equip i, en teoria, a una soldada de 4 rals de bitll\u00f3 i 2 lliures de pa diaris. Per\u00f2 la crida no va resultar com esperaven i es reclutaren poc m\u00e9s de la meitat dels efectius. A Girona s\u2019incorporaren 2.142 reclutes dels 5.911 amb que es preveia, repartint-se irregularment entre els tres Ter\u00e7os de la ciutat. \u00c9s complex aventurar xifres concretes del 2n Ter\u00e7 de Miquelets de Girona, per\u00f2 segons el \u201cInstituto de Historia y Cultura Militar\u201d, a primers de juny de 1808 compta amb una for\u00e7a de 1.019 homes, dividits en dos batallons. El 16 d\u2019octubre del mateix any, el 1r Batall\u00f3 forma part de la guarnici\u00f3 d\u2019Hostalric amb un \u201cjefe\u201d, 5 capitans, 21 subalterns, 31 sergents, 25 tambors i 456 caporals i soldats. Del 6 de maig al 12 de desembre de 1809 el Ter\u00e7 defens\u00e0 Girona fins la capitulaci\u00f3. Aquests mateixos homes, amb moltes baixes, tamb\u00e9 defensaren la fortalesa d\u2019Hostalric fins el 12 de maig de 1810, en qu\u00e8 s\u2019escaparen del setge franc\u00e8s. Nom\u00e9s 138 aconseguiren arribar a Vic dos dies despr\u00e9s. Recreador del segon Ter\u00e7 de Miquelets de Girona El Regiment d\u2019Infanteria Ult\u00f2nia va ser una unitat militar professional formada en un principi majorit\u00e0riament per voluntaris irlandesos que va servir a l\u2019ex\u00e8rcit espanyol entre 1709 i 1818. Va ser present a bona part de les guerres en les que Espanya va participar al segle XVIII, tant a Europa com a Ultramar. Les baixes per edat o en combat, aix\u00ed com l\u2019agregaci\u00f3 d\u2019altres unitats i les nombroses destinacions, van portar a una gradual disminuci\u00f3 de la proced\u00e8ncia irlandesa entre la tropa, malgrat que es va mantenir entre l\u2019oficialitat. Quan foren destinats el 1804 a Girona, eren pocs els soldats que entenien el ga\u00e8lic o l\u2019angl\u00e8s. Entre 1808 i 1810, els efectius del regiment eren molt redu\u00efts. Quan participaren a la defensa de Girona en els tres setges, devien constar d\u2019entre 300 i 400 soldats i foren la principal for\u00e7a regular d\u2019aquestes gestes. El capit\u00e0 Daniel O\u2019Sullivan de l\u2019Ult\u00f2nia, apareix com a governador inter\u00ed de la fortalesa en documents signats per ell entre juny i desembre de 1808. Ell comand\u00e0 la defensa d\u2019Hostalric a finals de juliol de 1808, enfrontant-se amb un petit destacament del seu regiment (uns 180 homes), 31 peces d\u2019artilleria (amb 15 artillers i 110 servidors) i unitats de miquelets d\u2019Hostalric i Vic, a l\u2019atac d\u2019uns tres a quatre mil soldats francesos, amb artilleria i cavalleria. El 1809, el coronel Enrique O\u2019Donnell, fou nomenat comandant del regiment, per\u00f2 no romangu\u00e9 a la fortalesa d\u2019Hostalric, ja que marx\u00e0 a aprovisionar l\u2019assetjada Girona i ja no va poder tornar. O\u2019Donnell esdevindr\u00e0 el capit\u00e0 general de Catalunya. L\u00e0mina amb soldats i bandera del Regiment Ult\u00f2nia. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau. Col\u00b7lecci\u00f3 particular, Girona. El Regiment d\u2019Infanteria Iliberia (nom rom\u00e0 de Granada) es va formar el 1808, amb part del Regiment de Granada i els Voluntarios de Ja\u00e9n, i el novembre del mateix any pass\u00e0 a l\u2019Ex\u00e8rcit de Catalunya. El 6 de setembre de 1809 arribaren a Hostalric, on el 2n batall\u00f3 va romandre com a guarnici\u00f3. El gener de 1810 comptava amb uns 2000 homes. El seu comandant, Juli\u00e1n Estrada esdevingu\u00e9 el governador militar de la pla\u00e7a i va comandar la defensa contra els francesos, aix\u00ed com l\u2019evacuaci\u00f3 final. El dia 11 de maig, el mariscal franc\u00e8s Augerau els havia enviat un ultim\u00e0tum, oferint una capitulaci\u00f3 honrosa \u201ccom la de Girona\u201d, o ser passats tots per les armes. Estrada li va respondre: “Senyor Mariscal: Agraeixo en nom de la guarnici\u00f3 la comparaci\u00f3 que us digneu fer-ne amb la de la immortal Girona. No obstant, no admeto les vostres proposicions, doncs no estic en termes de rendir-me. Juli\u00e1n de Estrada.” La nit del 12 de maig de … Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5922,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"class_list":["post-5851","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5851","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5851"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5851\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6986,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/5851\/revisions\/6986"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5922"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5851"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-10.jpeg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.turismehostalric.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-8.jpeg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n